Un dels majors reptes als quals s’enfronten les societats actuals fa referencia a la incorporació en condicions d’igualtat dels descendents d’immigrants. Aquesta circumstància adquireix una rellevància singular si pretenem evitar, ja des dels inicis de l’escolarització, l’aparició de perfils d’aculturació segregats i/o marginats que solen desembocar en conflictes de convivència com els viscuts en països del nostre entorn.

Fent referència a aquesta qüestió, la Teoria de l’Aculturació postula que aquests joves construeixen diferents perfils en funció del manteniment de la seva llengua, cultura i identitat i de la incorporació de les que són pròpies del/s grup/s majoritari/s. Uns perfils que tendeixen a generar ajustos psicosocials i, també, educatius, més o menys satisfactoris.

Sens dubte, el paper de la societat en general i del sistema educatiu en particular és decisiu tant en la conformació dels esmentats perfils, com en les implicacions que es deriven sobre un rendiment escolar que serà intervingut per l’èxit lingüístic i la inclusió lingüística i socioeducativa.